jueves, 26 de febrero de 2009

Sam Chatmon - Who's Lovin ' You Tonight



Los bluesmen como el vino...
el lamento desdentado
de mi semana triste.
thanks sam

(no recordo qui va dir que els bluesmen envelleixen millor que les grans estrelles del rock, si més no amb més dignitat i acceptant cada arruga de la seva cara i cada dolor del seu cos. No tractant, a vegades amb resultats ridículs i espantosos, de aconseguir la juventud eterna. Matem Peter Pan! La cicatriu es memòria i és identitat)

2 comentarios:

nora idoia dijo...

uauuu és tant autèntic!

quan de temps, eh?


ser de vuelo. ser
qual disculpandose
aun el pasado interfiere
quiere deshacerlo(pero no puede)
borrarlo(no todo, solo el irse)

y calamar la distancia
del desaparecer.


¿respondes?
¿te acuerdas?
¿lo borras?

Hola xavi.

xavi dijo...

ei idoia!
molt de temps, però encara ens queda molt passat per endavant, o sigui que tampoc tant de temps, no?... o si?
ups, em sembla que m´he liat... hola